Pomes del Cadí

Les pomeres van ser un cultiu de referència a gairebé tot el Pirineu durant els anys 70 del segle passat.

Era especialment coneguda i popular arreu del país la poma camosa, que en els seus anys d’esplendor va donar riquesa al poble d’Alàs, però certament cada poble tenia la seva varietat i la pomera es cultivava des d’Alp fins al Pont de Suert, passat per Ansovell, Vilanova de Banat o Arfa. Era un cultiu estès arreu de les comarques de muntanya.

pomes-cadi-4-02

A la dècada dels 80, però, la plantació intensiva (més productiva i més rendible) d’aquest cultiu al Pla de Lleida, així com la millor rendibilitat dels farratges, va restar quotes de mercat a la poma pirinenca i, a poc a poc, les plantacions que hi havia a l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Alta Ribagorça van anar disminuint de manera que moltes de les varietats van quedar pràcticament extingides.

Actualment al Pirineu es treballa per tornar a posar en valor la poma de muntanya. El clima, el terreny i l’alçada, fan que la poma que es cultiva al Pirineu tingui una qualitat gastronòmica molt semblant a la reconeguda poma dels Alps. En aquest sentit, hi ha tres projectes destacats: un a l’Alta Ribagorça, un altre a Sant llorenç de Morunys, amb la poma de la Vall de Lord, I un tercer projecte a Arfa, Arfa, amb la plantació de Pomes del Cadí en una de les finques propietat de Cal Ponsa.

El Pep i l’Anna, els masovers de Cal Ponsa, van engegar aquest projecte amb l’assessorament de l’IRTA (l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i l’any 2012 ja van plantar 4,2 hectàrees de pomeres. Les pomes són de les varietats Golden i Gala i la tardor del 2013 ja les van començar a comercialitzar, convertint-se així en la primera plantació comercial de l’Alt Urgell dels darrers 30 anys.

Les principals característiques de les pomes que es planten als terrenys de Cal Ponsa  són la duresa, que fa que la fruita sigui molt cruixent, l’acumulació de sucre, que la fa molt dolça, i el seu color vermellós.

Veure article al diari Segre